dimarts, 27 de març de 2018

LA FEDERACIÓ GUANYA EL JUDICI DEL CAS MASSANASSA


Durant el judici ens va acompanyar el president de la Confederació Mundial de Penyes Barcelonistes, Antoni Guil, el qual la va clavar en una frase que resumia unes declaracions molt brillants, on va fer callar una advocada que només feia i molt be la seva feina: enredar i desvirtuar la realitat.
"Señoría, con todos respectos a la sala, considero de un ridículo espantoso que hoy estemos aquí en un juicio, por motivos también ridículos (...) es la primera vez que nos encontramos en esta situación donde una peña denuncie a su Federación en justicia ordinaria..."
I és veritat. El judici va ser la cosa més estranya de les que em pugui trobar, i això que era la primera vegada que estava en un judici.
Que sigui un judici de Marc Alonso (president de la PB Massanassa) contra la Federació i es vulgui convertir en un judici contra la meva persona i no em donin l'oportunitat de defensar-me, ja d'entrada no ho comprenia. Però com que desconec aquest món no ho criticaré.
I a partir d'aquí testimonis preparats per part d'ells que no sabien ni el funcionament de la Federació i ometien que totes les sancions que ha sofert la penya Massanassa, per culpa única i exclusiva de la dèria d'un President que no coneix les frases "perdó" o "m'he equivocat", provenien no de Salva Torres ni de la directiva sinó de l'òrgan sobirà de la nostra Federació: l'Assemblea de Penyes.
El senyor Marc Alonso amb la seva obsessió de veritat absoluta ha volgut arrossegar la seva penya a una situació que esperem no sigui irreversible, pel bé dels bons barcelonistes de Massanassa.
Actualment la Federació que presideixo son 56 penyes de les quals qui ha volgut entrar en la Directiva ha entrat i mai m'ha importat si en som 10, 17 com en l'actualitat.., o 56. Amb un bon treball en equip i confiança en les tasques que realitza cadascú, la feina es fa molt més fàcil i transparent. Això és el que el senyor Marc Alonso hauria d'haver explicat als seus penyistes.
I els temes polèmics els portem a l'Assemblea, els exposem i lliurement tothom vota el que considera, sabent que el resultat, vagi en contra o a favor de l'opinió de qualsevol de nosaltres, ho acceptem com un bé per al conjunt, perquè al final d'això es tracta.
Ens podem equivocar? Ens hem equivocat moltes vegades en decisions. Però ho hem reconegut i hem rectificat. Algunes coses les faríem diferents? Possiblement i fins i tot no ens costa res reconèixer-ho quan cal i on cal, perquè amb el reconeixement està el progrés.
Molts de vosaltres us preguntareu com hem arribat a aquesta situació. I jo companys. No arribaré mai a comprendre que els quatre pilars bàsics de tots els insults, calumnies i difamacions d'aquest senyor contra la meva persona i la d'altres directius de la Federació siguin:
1. una assemblea que vaig convocar el dia que ell organitzava un partit de futbol a la seva penya (per la qual cosa vam fer el ridícul de demanar-li disculpes i l'Assemblea li va donar els punts d'assistència com si haguessin estat allí),
2. per una entrada de més en la final de Berlín que deia que es mereixia (quan el repartiment està fet matemàticament sempre considerant els punts de cada penya i que aquest repartiment va ser aprovat en una assemblea per unanimitat, amb ells presents),
3. una recepció a les instal·lacions del FCB on diu que no se'ls va avisar, quan no hi havia motiu per fer-ho ja que la recepció anava destinada a penyes d'altres Federacions i la última:
4. un certificat de pertinença a la Federació que volia signat de puny i lletra del president i secretari quan sap que vivim a 600 km de distància i se li va donar quan vam poder. Al final el certificat el volia per penjar-lo a la paret.
I a partir d'aquí declaració gratuïta de "persona no grata" a la meva persona on no ens deixa assistir a l'Assemblea de la seva pròpia penya per mostrar al penyista de Massanassa la versió real dels fets: "La vostra presència serà considerada com una provocació". Evidentment no vam voler posar llenya la foc i no vam assistir. Les seves mentides van ser cregudes, lògicament per unes persones que no tenen cap culpa de l'actitud del seu president.
Estatuts en mà, normativa de penyes en mà i afegint diferents insults per escrit destinats a la meva persona i altres membres de la nostra Junta, vam obrir un expedient que deia només que se li treia l'oficialitat a la penya fins que no hi hagués una rectificació. Tot aprovat per Assemblea i per unanimitat.
Sense acatar la democràcia d'una assemblea sobirana, el senyor Marc Alonso decideix saltar-se consells del Síndic, de la Confederació i del mateix FC Barcelona per aconseguir el protagonisme que l'ha portat a la perdició: denunciar la Federació a la Justícia Ordinària. Despeses per al col·lectiu de penyes de 3000 euros més les que haurà costat per a la seva penya.
Que volien? Per començar demanaven a la Federació 12.000 euros per una mena de danys que encara no entenc. Totes les entrades possibles per cadascuna de les finals que jugués el Barça en tres anys, oficialitat i la implicació de la Federació en el 25 aniversari de la seva penya. Com a President i per acabar amb el judici, els vaig dir que acceptava les dues últimes i que fins i tot no em traguessin el nomenament de "non grat", però el tema dels diners ni un euro i el tema de les entrades ho podia exposar a l'Assemblea i si les penyes acceptaven jo no tenia cap problema. No va haver-hi acord i vam entrar al judici, en el qual l'advocada d'ells va desestimar la meva declaració.
I amb tot això que ha aconseguit el senyor Marc Alonso? Perdre el judici més ridícul del que portem de segle.
I ara què? No tinc ni idea, però sempre tindrem l'Assemblea que serà la que decidirà lliurement i de forma democràtica.
Avui podria ser un dia de victòria, però no tant quan qui ha perdut no és el senyor Marc Alonso , son penyistes companys nostres als quals mai se'ls ha deixat saber la veritat.

Salva Torres

2 comentaris:

Pau Moncholi ha dit...

ESCRIT DE CONTESTACIÓ A L´ESCRIT DEL SR. SALVADOR TORRES 31/03/2018
Efectivament el Sr. Salvador Torres i la seva Junta han guanyat el Judici, FELICITATS, però agrairia a tothom que llegís la sentència per coneixer els motius pels quals la Jutgessa l´ha desestimada abans d´opinar. Al Facebook de la Penya Barcelonista Massanassa la teniu disponible ja que la vam fer pública el dimecres passat a les 14:59 hores. Abans, lògicament, la vam enviar a tots els nostres penyistes per correu electrònic. En qualsevol cas podem recorrer-la i tenim de termini per fer-ho fins el proper 30 d´abril.
Respecte als 4 pilars bàsics que anomena el Sr. Torres en el seu escrit vull dir el següent (bé, són 6 pilars però ja d´entrada òbvia 2. Es veu que els fets de perjudicar-nos en una entrada per una Final de Copa i tardar 9 o 10 mesos en enviar-nos per mail una còpia dels Estatuts de la Federació són poca cosa per ell):
1. Efectivament, el Sr. Torres va convocar una assemblea general de la Federació el mateix dia i hora en que la Penya de Massanassa tenia organitzat un esdeveniment (06/07/2013 partit de futbol i dinar), i ell era coneixedor d´eixa situació. Però no sols va convocar l´assemblea el mateix dia i a la mateixa hora, trepitjant el nostre acte, sino que a més no va tenir ni el detall d´agafar el telefon per advertir-nos i per donar-nos una explicació. No Sr. Torres, no el volem a la nostra penya. Per cert, algún directiu del Sr. Torres volia que abandonarem el nostre acte per assistir a l´assemblea, que fort!. Només haguès faltat que no ens donessin els punts d´assistència!. Vull recordar que eixa assemblea en principi estava prevista per a una data anterior pel tema de les eleccions de les Federacions, concretament pel 29 de juny del 2013 (hi ha un e-mail del Sr. Torres del 6 de maig i altre de l´11 de juny on diu que l´assemblea se celebraria el 29 de juny), i per això la nostra penya va posar la data del 6 de juliol i va ser posteriorment quan la Federació sense previ avis i per sorpresa va convocar l´assemblea pel mateix dia 6 de juliol. Eixe any, a finals de juliol vam celebrar el 20è aniversari de la penya i no vam convidar a cap component de la Junta Directiva de la Federació. Quí si va venir va ser l´exjugador i actual secretari tècnic del Barça en Robert Fernàndez. Ho tinc documentat i a disposició de tothom.
2. Evidentment que ens corresponia 1 entrada més per a la Final de la Champions de Berlin (5 i no 4) però el Sr. Torres va decidir canviar de forma unilateral el sistema de repartiment d´entrades per a Finals que venia aplicant-se fins el moment, sense haver-ho aprovat abans l´assemblea de la Federació. Per tant, el Sr. Torres oculta en el seu escrit que el canvi en el sistema de repartiment es va aprovar en una assemblea posterior a la Final de Berlin. Tots els penyistes de Massanassa i jo entenem que aquests canvis, en temes importants com aquest, han de passar primer per Assemblea. No Sr. Torres, no el volem a la nostra penya. I si no vam dir res en l´Assemblea posterior a la Final és perque el mal ja estava fet i que jo sàpiga ni el Sr. Torres ni els seus companys de Junta tenen el poder sobrenatural ni cap màquina del temps per tirar enrrera el temps i fer posible que altre penyiste nostre haguès pogut anar a la Final de la Champions de Berlin 2015. Ho tinc documentat i a disposició de tothom.

Pau Moncholi ha dit...

3. És cert que en principi la recepció en Barcelona anava destinada a penyes d´altres Federacions i a la penya de Xàtiva de la nostra zona, però el Sr. Torres omiteix en el seu escrit que al llarg del matí la recepció es va obrir a totes les penyes que estiguessin presents als voltants del Camp Nou i el Sr. Torres quan es va assabentar no va pensar amb la nostra penya (ni amb la de Benissa) i no ens va avisar (la nostra penya havia portat un bus ple amb 55 penyistes i ell ho sabia), però ell si que va acudir a la recepció on va tenir el seu lícit protagonisme que de ben segur li vindria bé per a les seves legitimes intencions de prosperar en el món penyístic del FCB. No Sr. Torres, no el volem a la nostra penya, volem un president que en situacions com aquesta pense i es preocupe pels nostres penyistes i vosté lamentablement no ho ha fet. Ho tinc documentat i a disposició de tothom.
4. Lo del Certificat de pertinença a la Federació clama al cel. En el seu dia ja vaig enviar a totes les penyes tots els correus electrònics de com es van produir els fets i només cal llegir-los. Si algú ho vol que m´ho demani i li ho enviare. No Sr. Torres, no el volem a la nostra penya.
Conclusions:
• Que el nomenament de persona non grata és merescut.
• Que aquí l´únic que enreda, manipula i desvirtua la realitat és el Sr. Salvador Torres i Domènech.
• Que no es tracta en cap cas d´un tema personal meu amb el Sr. Torres.
Vull recordar que la demanda que hem perdut es va interposar per la sanció “de per vida” que ens va imposar la Federació de Penyes amb la inestimable col.laboració del Jutge instructor Sr. Vicent Escútia i no crec que això sigui en absolut un motiu ridicul per presentar una demanda.
Vull aclarir que si no vam acceptar que el Sr. Salvador Torres i alguns dels seus companys de junta vinguessin a l´assemblea general de la nostra penya on el vam nomenar persona non grata (encara que el Sr. Torres va renunciar a assistir en un escrit dirigit al nostre Secretari poques hores abans) i que tant ens ha penalitzat, no va ser per evitar el seu dret a defensar-se, va ser per evitar conflictes ja que el Sr. Torres estava obsesionat en aconseguir com fos i de la manera que fos que no el nomenarem persona non grata i crec que la cosa hagués acabat molt malament ja que els ànims estaven molt calents, i a més aquell dia també teniem un sopar de germanor després de l´assemblea i voliem tenir la festa en pau. Per acabar amb aquest tema dir que el Sr. Torres pot estar ben tranquil perque els meus penyistes van escoltar la veritat, tota la veritat i només que la veritat i amb tot tipus de detall. Mai he mentit als meus penyistes. Les mentides, les justificacions vanals, la facilitat de paraula i el perdó fàcil són la seva especialitat, no la meva.
Puc entendre que el Sr. Torres aprofitant que ha guanyat el Judici tregui pit i que per interès personal o el que sigui vulgui netejar el seu nom, però no vaig a permetre que ho faci a costa meva, culpabilitzant-me de tots els mals del món i que a més vulgui posar als meus penyistes en la meva contra. Per cert, em sembla d´un cinisme brutal per part del Sr. Torres que després de tenir als nostres penyistes quasi 2 anys sancionats i desoficialitzats, amb tot el que això comporta, i només pel simple fet d´haver-lo nomenat a ell persona non grata, ara vulgui guanyar-se´ls i parle d´ells com “penyistes companys nostres”. Pa cagar-se i no torcar-se!, com diuen al meu poble.
Per acabar vull negar, a excepció de “mentider” l´extistència dels “diferents insults per escrit destinats a la meva persona i altres membres de la nostra Junta” dels que parla el Sr. Torres en el seu escrit i que no paren de repetir enlloc, i no tinc del tot clar que dir-li mentider a una persona que diu mentides sigui un insult. Que els publiquin!.
Salut i Visca el Barça!
Marc Alonso i Navarro