AGUSTÍ BENEDITO ENTRE LES NOSTRES PENYES

De brillant podríem definir l’exposició de la precandidatura a la Presidència del FC Barcelona, d’Agustí Benedito entre les nostres penyes.

La reunió va ser el dissabte 6 de març, a la sala d’actes de l’Edifici Octubre, amb un més que evident retard a causa del tràfic ocasionat per la mascletà. També suposem que per la qual cosa només hi van assistir un total de deu penyes. Les que no van venir s’ho van perdre ja que el precandidat Benedito no va decebre en cap moment els assistents amb totes les seves valoracions i notícies innovadores a les penyes.

Com en tots els actes de precandidatura el nostre Delegat del CCP, Salva Torres, presentava els tres convidats: Jordi Viciano, Joan Solà (exmembre de l’Àrea Social del FCB) i el precandidat, Agustí Benedito i Benet (ex directiu de la Comissió social del FCB i promotor en el seu temps de l’Elefant Blau).

L’exposició inicial de Benedito es basava en temes aliens a les penyes però de molt d’interès en els presents: feia una crítica a la venda del Patrimoni del club i a la desil·lusió que es va emportar del President Laporta al que va acusar d’incomplir alguns dels acords d’inici de la candidatura. Encara que reconeixia que tot el que s’ha complit del programa inicial és el que ha funcionat en el club. Assegurava que aquesta línia inicial de l’era Laporta és la que calia seguir.

En quant al tema dels socis, va trobar un perill l’existència de 173.000 socis al club, si es considera que més de 75.000 socis actualment no tenen seient a l’estadi. Demanà la responsabilitat i la importància de ser soci del club i va considerar que la força dels socis no abonats és excessiva. Per contra va oferir la nova figura de l’associat, que substituiria la figura del soci no abonat, no traient cap dels drets que ostentaven com a socis sense abonament (només, evidentment, el de les votacions i el de ser compromissaris).

En quant al tema de la catalanitat; reconeixia el potencial del Barça extra esportivament parlant i que això comportava que la catalanitat del club anava implícita en les arrels inqüestionables del mateix club, i a més apostava per un catalanisme natural i des acomplexat. No obstant criticava l’interès partidista que està fent el President del FC Barcelona respecte al tema.

Després de vàries intervencions dels presents, Salva Torres va introduir el tema de les penyes amb tres preguntes seguides que resumien les inquietuds de la majoria dels presents i que van obrir un col·loqui interessant amb el precandidat:

1. Projecte de Penyes segle XXI, tot, en part o res?

2. Coordinadores, agrupacions i federacions que constitueixin poders paral·lels a la figura del Delegat del CCP. Es potenciarà la figura del Delegat per decidir sobre l’existència d’aquestes?

3. Les penyes: Barça en el territori o folklore blaugrana?

A la primera pregunta Benedito va trobar molt interessant el projecte però va reconèixer que ell no cauria en l’errada d’altres precandidats de dir a tot que sí en període electoral. Així i tot va assegurar que s’estan llegint atentament el projecte i ho estudiaran amb els representants de les penyes.

A la segona, en la línia dels altres precandidats als que en el seu dia se’ls va fer la pregunta, pretén potenciar la figura del Delegat per a evitar els casos d’Andalusia i València en el que unes suposades Coordinadores o Federacions pretenen representar poders paral·lels als legalment constituïts per unes eleccions: els Delegats del CCP.

Abans però, havia donat una resposta contundent a la conveniència que les penyes fossin Barça en el territori.

Al voltant de les 13’55 tots els assistents van desplaçar-se a la plaça de l’Ajuntament per veure i escoltar la “mascletà” i posteriorment, en el terrat de l’Edifici Octubre i amb Santa Caterina i el Micalet de testimonis, gaudir d’una aconseguida però escassa “fideuà”.

A hores d’ara només queda passar per l’Agrupació un dels quatre precandidats, Alfons Godall, el qual va assegurar la seva presència entre les nostres penyes però a hores d’ara encara no hi ha data establerta.