Gràcies i enhorabona, per Joan Castellano

Ja està. Hem arribat al punt culminant i ens adonem que no ha quedat res per aconseguir, res per alcançar. Ja som habitants de l’Ítaca futbolística, tot i saber que l’any que ve tornarà a ser el nostre destí. És per això que ara toca gaudir, i anant una mica més enllà, toca agrair i felicitar: donar les gràcies i l’enhorabona.

Gràcies i enhorabona per omplir la penya tot compartint alegries i emocions, eufòries i patiments, llàgrimes i copes de cava.

Gràcies i enhorabona per ser un clam, per vindre del sud i del nord, del poble i de la ciutat, i per poder dir una vegada i una altra que som barcelonistes de València. Amb totes les lletres, amb el cap ben alt i l’orgull ben a fora, del més gran al més petit.

Gràcies i enhorabona per ser més que uns aficionats, més que uns penyistes, més que uns culers i més que uns somiadors. Per haver contribuït a ser més que un club quan més havíem de ser-ho.
Gràcies i enhorabona per silenciar acords que no són els nostres, donant el vertader valor a la paraula ‘llibertat’, i per no fer-se silenciar mai. Per haver suat la samarreta i per ser una petita part d’una gran cosa.

Gràcies i enhorabona per no cedir front als del centralisme monolític. Als del fanàtic i empalagós ‘podemos’, convertit en un il•lusori i caspós ‘hay liga’. Per ser d’una altra manera i viure les coses d’una altra manera.

Gràcies i enhorabona per ser la nostra veu a Roma. Per fer una ullada al cel i veure’l encés de les nostres flames. Per haver fet que valguera la pena agafar qualsevol camí...

Gràcies i enhorabona per somriure amb tres motius diferents, per haver guanyat sabent perdre i per sentir, si més no, una sensació propera a la felicitat.

En fi... per tot això i molt més, gràcies i enhorabona.

JOAN CASTELLANO
PB CAMP DE TÚRIA